Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/285

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Jo tem á tu mes que no 't só amable
é davant tu confés la colpa aquesta,
torbada es la mia esperança
é dintre mi sent terrible baralla.
Jo veig á tu just é misericorde,
veig ton voler qui sens mèrits gràcia,
dones é tols de grat lo do sens mèrits
qual es tan just quant mes jo no tremole.

Si, Job lo just, pór de Deu lo prenia.
¿que fará jo qui dins les colpes nade?
Com pens d' infern que temps no si esmenta
lla es mostrat tot quant sentimens temen.
L' arma qui es contemplar Deu electa
en contra aquell blasfemant se rebetla,
no es en hom de tant gran mal estima.
Donchs ¿com está que vers tal part camina?

Prechte Senyor que la vida m' abreujes
ans que pijors casos á mi segueixquen;
en dolor visch fahént vida perversa
é tem la Mort que es per tostemps longa.
Donch mal deçà é de llá mal sens terme
prenme al punt que millor en mi trobes,
lo detardar no se à que 'm serveixca
no te repòs qui te á fer viatje.

Jo 'm dolch perqué tant com vull no 'm puch
del infinit dampnatje lo qual dupte: [dolre
E tal dolor no la recull natura
ne 's pot asmar é menys sentir pot l' home.
E donchs acó sembla á mi flaca escusa
com de mon dany tant com es no m' espante
si ·l cel deman no li do bast' estima
fretura pas de pór é d' esperança.

Per be que tu irascible te mostres
çó es defalt de nostra conexença
lo teu voler tostemps clemença guarda
ton semblant mal es be enestimable.
Perdónam Deu si t' he donada colpa,
car jo confés ésser aquell colpable;
ab ulls de carn he fets los teus judicis,
vulles dar llum á la vista de l' arma.