Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/72

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Ma opinió es en mon cor escrita
que sinó vos als no la men pot raure
vos me podeu en tot error fer caure
puix que amor forçar mi se delíta,
tant jo desig que sia amat per vos
que m' es forçat dubtar de que axí sia,
amor me fá de veritat, falsia:
no baste 'n pus que 'n ésser sospitós.

 Tornada.

O foll amor, en l' hom mòlt desitjós
cabre no pot en ell 'ssats coneixença
la passió li tol vera sentença
é majorment lo qui es amoros.


 XXX.

Quins tan segurs consells vas encercant
cor mal estruch enfastijat de viure,
amich de plor é desamich de riure
com soferrás los mals qui 't son davant?
Acuytat donchs á la mort que t' espera
é per tos mals no te allongues los jorn,
aytant es lluny ton delitós sojorn
com vols fugir á la mort falaguera.

Braços uberls es exida en carrera
plorant sos ulls per sobres de gran goig
melodiós cantar de sa veu oig
dihent: «amich ix de casa estrangera,
en delit prench donarte ma favor
que per null temps home nat l' ha sentida,
car jo defuig à tot home que 'm crida
prenent aquell que fuig de ma rigor.»

Ab ulls plorant é cara de terror
cabells rompent, ab grants udolamènts
la vida 'm vol donar heretamènts,
é d' aquests dons vol que sia senyor
cridant ab veu horrible y dolorosa
tal com la mort crida al benahuirat,
car si 'l hom es á mals aparellat
la veu de mort li es melodiosa.