Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/74

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Llonch es lo temps del continu dolor
á part detras son cinch anys ja passats
que 'm fuig delit com si vuy s' acostats
fentme sentir fret après de calor,
diversitat de casos aportant
per deguastar d' amor lo benifet,
dels bens d' amor conservador sen tret
fora content jo qui só desijant.

A Dèu ne al món no só d' amor clamant
car bé 'm ha dat prou aygua á ma grant set,
no sadollat mes compte li 'n es fet
no pot cumplir ço que so desitjant
é no mereix algun repreniment
car del cel terç egual forçces nos fá
segons amar cascú dispost está
é tant com pot estreny son manament.

Fortuit cas m' ha fet esser absent
del foch d' amor qui já m' illuminá
en millor cas ventura l' apagá
é jo só cert qu' amor me fon dolent,
perqué no 'm clam d' amor, mes de ventura
car son poder me ha desfavorit
en abandó no 'm vol haver jaquit
ans persegueix amor é ma gran cura.

 Tornada.

Lir entre carts, del món déu pendre cura
qui li convé d' amor perdre esperança
é tal ó qual es d' amor la fermança
ab lo desig qui li dóna puntura.


 XXXII.

Cell qui d' altruy reb enuig é plaher
é perdre vol totalment sa amistat
es li mester haja per oblidat
tot lo plaher haventne desesper
é tot primer qu' es lluny de sa presença
é del plaher no sia recordant
car si aquell les present al devant
enyorament dobla sa benvolença