Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/89

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Jo sò amat é visch dolorejant
d' altres dolors qu' el no amat no sap
jo tem d' amor lo cor é mes lo cap
d' aquella que de present es amant.
Jo am mòlt mes per serne ben volgut
car mon delit de s' amor se nodreix.
Si contra amor lo seu voler falleix,
qui pensará lo dan á mi vengut?

 Tornada.

O foll amor, en dolor sò caygut
com no veig hom qui parle bé de vos
é sentne tals que n' han justes clamós
Dèu guart á mi de ser en tal vengut.


 XLIII.
 
Si bé mostráu que mi no avorriu
ans vos altáu de ma simple paraula
y mos escrits no crehéu esser faula
é 'us plau de mi si algun hom be 'n diu,
quant jo imagin que per vos jo amar
avorresch mi qui res no hi fall de entegre
en aquell punt tot mon voler es negre
puix que 'l vostr' alt no passa en ben amar.

Conort bastant en mi no puch pensar
é si per temps alguna part ne atench
será perçó comprat d' amor tal prench
que 'l sabrá mal si 'l he desemparar.
Hauré amor de mi desposseit
que per null temps tal servent cobrará
aquest pensar conort m' aportará
durará tant com seré enfellonit.
 
So que deman' mereix preu infinit
no 'l vull haver ab res no mereíxent
l' ánima 'us do que es á Déu bell present
ella no 'l plau haver lo cos jaquit;
no 'us prech d' amor mes que lam demostréu
del que es en vos hauré singular grat
si bon voler me teniu amagat,
tan am lo mal ab que 'l me amaguéu.