Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/90

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Jo som ben cert que vos me coneixéu
é los tres temps de mi no ignoràu
mos pensaments jo crech que sapiáu
no 'us prheu donchs si no 'm regoueixéu,
lo mèu voler al infinit s' acosta
será content de 'l vostre poch ó mòlt
donchs en vers mi no hi cal anar d' escolt
lo camí es pla sens barranchs ne gran costa.
 
Vostre voler tot quant puch dar me costa
no 'm resta pus que 'l viure dolorós
dos grans contrasts de voler veig en vos,
mon viure 'us pláu, de mort es la resposta;
los ulls tinch cluchs no conech nit ne jorn,
ne tinch hom prop qui del temps me avise,
no sent res ferm ab que lo temps divise
ab tot açó ma pensa no pren born.

 Tornada.

Lir entre carts, dins mi port un calt for
cohent un pa d' una dolça sabor,
y aquell mateix sent de gran amargor,
tot acó 'm pren déu hores en lo jorn.


 XLIV.
 
Retíngam Dèu en mon trist pensament
puix que no 'm tol ço perqué pas tristor
en ella sent una tan gran dolçor
per si é com aítre delit ne sent,
sens grat seré si james lam despull
é solament afaig de ella eixir
tant gran delit me sent d' ella venir
que, no desig res, fora mi, ne vull.
 
Tot quant jo pens é tot quant véu mon ull
tant com es bell é mes portant delit
de tant me trob jo pus adolorit
car en mon cor bon delit no s' recull,
fet es de mi lo que s' devie fer
perdent amor no vull que 'm ajut Dèu
en fér que 'l mòn me dòne res del séu
puix no té res dispost á mon voler.