Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/95

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Tornada.

Amor, amor, aquells son decebuts
qu' en joch de daus y dones han llur bé
car menys ferm res la fortuna no té
de mal en bé dins un punt son caiguts.


 XLVII.
 
¿Qui 'm tornará lo temps de ma dolor
é 'm furtará la mia llibertat?
Catiu me trob' licenciat de amor
é d' ell partit tot delit m' es llunyat;
si col senyor avorreix lo servent
que null cástich ne carrech li vol dar,
axí amor m' ha dat 'bandonament
que son poder en mi no l' plau mostrar.
 
En ira está de Dèu lo pecador
com en est mòn treball no li es dat
dels bèns de Dèu no sia esperador
no há lloguèr qui no ha treballat
axí d' amor qui no sent lo turmènt,
en sos delits no s' cur adelitat
tot amador prenga en açó esmènt
que sens tristor no 's pot mòlt alegrar.
 
Dolor es gran de tot fin amador
com desesper li es devant posat
mes per mercé amor l' es donador
que d' esperar dellit no es lançat
goig é tristor li están de present,
esper é pòr lluny li volen mostrar,
son mal ó bé dels quals hu tostemps sent
é lo que pert après torna á cobrar.

Apres lo mal qui sent de bé sabor
no pot ser dit de tot mal ahuirat
lo past de amor no ha tanta amargor
que sus tot dolç no sia estimat,
de la sabor no 'm conech sentiment
é pus amarch que fel he de gustar
car jo sofir dolor d' enyorament
ne veig camí per algun bé esperar.