Si cas semblant adalgú veig passar
jo 'm dolch pus fort é planyent he delit;
planch ell é mi é am l' oy é despit
del qui jamès sentí lo mal d' amor
é crech de cert esser malventurós
qui major bé que 'l bé d' amor sentrá
així com jo se que son be perdrá
y ab lo dolç tast sentrá mes l' amargós.
Lo major bé de perdre es perillós
mes que 'l míja y 'l poch es pus segur
é si en lo mòlt havia llonch atur
tot bé complit sería entre nos:
Mes dintre nos nostre enemich portám
qui sense nos lo nostre delit tol,
é fora nos d' embarchs un gran estol
es com lo ferm voler de dona amám.
Tants son los dits deslligants lo lligam
que no hi ha nuu que puscha ser dit cech
en fér contrast vers amor hom no es llech
dins nos mateixs medicines trobám.
O nostre amar fer son mal cor é cap
la sua amor no pot mòlt envellir
ó son voler per temps ha enmalaltir
é casos mòlts d' hon no veig hom escap.
Be 'm maravell hon tanta dolor cap
com en aquell qui en temps dolent é trist
lo prosperant ab lo recort ha vist
l' esperiment solament açó sap
no esperant ja delectació
per mudament primeramént de si
é per defalt de no trobar en qui
plaure poguès sa carn é la rahó.
Mon remembrar es ma confusió
é com no sent que bé 'n dega venir
car he perdut delit quant al sentir
l' enteniment es obs que altre me do,
habits novells seran no coneguts
é será mòlt si en aquest temps durant
vida no 'm fall lo delit esperant
ans que aquells á mi sien venguts.
