Molt abans que yo fos nat
En lo mon, ni tingues vida
Ja 'stava predestinat
Per vos sentir mal sens mida:
Y si mon servir no us plau
No 'm fassau altres merces,
Sino sols que conegau
Que us am sens poder fer mes.
Fareume grandissim tort
No tenint per cosa certa
Que per vos so casi mort
Y la vida m' es incerta:
No se perque tal negau
Puix no vull altres merces,
Sino sols que conegau
Que us am sens poder fer mes.
Si 'm leví de bon mati
Y animen tota soleta
Y entrimen dins mon jardi
De matinet,
L' ayre dolcet, la fa rira riret
Per cullir la violeta:
Ay llasseta que faré
Ni que diré?
Valgam Deu qu' estich dolenta,
L' Amor es que 'm atormenta.
A mon dolç amat trobí
Adormit sobre l' herbeta,
Despertás dient axi,
De matinet
L' ayre dolcet, la fa rira riret,
Si vull esser sa' mieta:
Ay llasseta que fare
Ni que diré?
Valgam Deu qu' estich dolenta,
L' amor es que 'm atormenta.
Yo li 'n responguí que si
Mas que no fos santideta,
Ay que tant pler may prenguí
De matinet,
L' ayre dolcet, la fa rira riret,
Que restí consoladeta:
Ay llasseta que faré
Ni que diré?
Valgam Deu qu' estich dolenta,
L' amor es que 'm tormenta.
Llassa mesquina que faré
Puix mon amat sen vol partir,
La nit y jorn yo ploraré
Com hu que 's cert qu' á de morir.
Restan soleta
Mesquinelleta
Dolres poran de ma dolor
Los qu' an sentit penas d' amor.
