Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
166
siglo xiii.
VI.
De enveja.
Enveja es desijament
De castell, fembra ó argent,
Contra caritat é rahó
Volent hom la possessió
D' altruy, sent que no' y ha null dret;
Perque enveja lo sotsmet
A ira é á dampnació;
E já no fa sa oració
A nostra dona que l' ajut;
Car envejós no ha virtut
Que sia exoit ne entés;
Car ab peccat null bé no es.
VII.
De ira.
Ira es trista passió
E voler contra elecció
De lexar mal é pendre 'l bé;
Perque hom irat no reté
En son voler sa libertat;
Car ira lo té carçerat,
E torba son enteniment,
E fa 'l fer mal soptosament;
Perque null hom qui es irat
En la Verge ha amistat;
Ans es per ella mal volgut,
Pus que per ira es vençut.
.jpg)
