Pàgina:Obras rimadas de Ramon Lull (1859).pdf/186

180

siglo xiii.

Car qui ha bontat infinida
 E eternal no pot far fallida;
E esta en sol maravellar (3)
 Com Deus se sapia escusar
Que no haja colpa de mal
 Que han en lo foch infernal
Tant hom per aquell mandament,
 Lo qual mal par fóra nient (4)
Si 'l mandament no fós estat;
 E car par gran tort é peccat
Fer mandament d' ont isca mal,
 Vol lo rey saber Deus per qual
Raysó se poch d' aysó escusar:
 E car á mí l' escusa apar,
Clara á mon entenimen
 Si tot con hom qui pauc entén (5)
Al senyor rey si eu dich lo vér (6)
 Per lo ver dir, hagen plaér,
No per çell qui 'l diu, car pauc val:
 L'escusa deym que es aytal.
 __
Deus infinidament enten
 E ha infinit amamen,
E infinit bonificar,
 E per ço no pot ignorar,
Ni amar mal, ni far peccat.
 Ha donchs Deus per infinitat
Poder perqu' es poch escusar
 Que no consentis al peccar
De Adam ni en la greu dolor
 Qu' en infern han li peccador.
E si Deus nos pot escusar,
 Son poder no poch abastar
A l' escusar é es finit;
 E car finit é infinit
No pogren esser un poder,
 Anem mostrar donchs lo dever
E mostrem com la escusa es.
 __
Deus quant consirá que dixés
 A n' Adam qu' el fruit no menjas,