Pàgina:Obras rimadas de Ramon Lull (1859).pdf/188

182

siglo xiii.

Ab que pogra contra peccat;
 E si Adam volch lo mal far
De lo qual se pogra escusar (12),
 E volch seguir lo seu nient
Per lo qual poch far falliment,
 E en farlo no fó forçat,
Ans lo fé ab la libertat
 De son nient, segons que es dit,
E fé lo peccat ab delit (13);
 No fé donchs Deus lo falliment
Si á Adam fé lo mandament;
 Ja sia ço que Deus sabés
Ans que lo manament faés,
 Que Adam faria lo peccat
D' ont mant hom seria dampnat,
 Pus que Adam poch far lo bé
Lo qual Deus totas vets sab bé (14)
 Que Adam lo bé pogra far
Ab lo bé que en ell volch crear,
 Perque hach raysó en far bé (15)
Aixi com desraysó de sé (16)
 Hac en far lo mal per nient,
Segons que havem dit clarament.
 Es donchs manifest é provat
Com Deus está ben escusat
 Del peccat que Adam ha fet,
E que Deus lo puní per dret
 E puneix tots sos consequens
Per dret, com ço qui es niens,
 Ço es peccat fan sostentar
En l' esser que Deus volch crear
 Qui ab null peccat no 's cové.
 __
Emperó encara reté
 Lo rey son bò maravellar;
E volch encara demanar (17)
 Com Deu sia bò vas tots lats
Perque no esquiva peccats,
 Tant que hom no 'n faés negú
E que gloria hagués cascú (18)
 E no fós pena per peccat,
Per ço que divina bontat