Pàgina:Obras rimadas de Ramon Lull (1859).pdf/189

183

raimundo lulio.

 Esquivas pena é peccat
En ángels, é 'n tot home nat,
 E que negú no fós perdut,
Mas que tuyt haguessen salut,
 Pus que la divina bondat
Es gran é no vol null peccat;
 E car la demanda es formada
Sobre gran bé, cové esser dada
 Responsió: Per la gran bontat
De Deus qui ha el mon ordenat
 A far gran bé qui conegut
No fora si no fós haút
 Peccat é pena per peccat,
Car no fóra remunerat
 Gran bé si hom no pogués far (19)
Pecat, ni per éll pena dar;
 Car no pogr' esser libertat
En far lo bé ó lo peccat;
 E Deus no pogra gran bé far
A l' hom, pus no pogués peccar
 E ab libertat Deus amar,
Obeir, servir é honrar:
 Car tot hom l' amara forçat
Perque no li 'n conegra grat (20),
 E ja Deus no pogra formar
En paradís gloriejar;
 Car si hom mal far no pogués
E que franchament no volgués
 Deus obeir, servir, é amar,
Ni Deus no pogra res jutjar
 Ni igualar, donar negun bé,
Ni pogra perdonar en re,
 E bontat no hagra ab que (21)
Pogués far en home gran bé:
 Fora donchs ligat lo poder
De Deu qui no pogra bé fer
 Gran ni petit per jutjament,
E fóra estat lo ligament
 Per ço que hom mal no sentis.
E si Deus en ço consentís
 Ligara son res ab no res,
Del qual no res tot home es