del enigma de les amargors que-s passan en esta vall de llàgrimes. La idea del Cel està intimament lligada ab la de la crèu, com la conseqüencia a la premisa, com la cullita a la sembra, la flor a la arrel y la aureola de raigs a la testa del màrtyr.
Un dia Déu permeté que s'ennuvolàs de cop mon hermós esdevenir; passí penes tan fondes que posaren en perill la meva existencia, y tan llargues, que encara duran, y Déu ajud' fins que s'acabaràn. No cal pas contar-ho tot: lo tracte que se-m donà sobre la terra m'obligà a cercar refugi en lo Cel, y, pera distraure mon cor y enteniment de les miseries d'act baix, me posí a contemplar ab les llàgrimes als ulls la sobirana bellesa del palàu de nostre Pare celestial, y, encara que ab lo cor plè de neguit, me posí a cantar com los pelegrins de Terra Santa, que, dexant enrera la mar tempestuosa, los perillosos esculls de Fafa y lo poble d'Ellatrum, plè de llegendes tan poch falagueres com son nom, arriban a la envista de Gerusalèm: M'he alegrat de les paraules que se m'han dites: anirèm a la casa del Senyor. Nostres peus entraràn per tots atris, oh Gerusalèm. Y ¿còm no cantar, ovriant més d'aprop la sortida d'aquest desterro y la entrada en un sejorn hont lo neguit es desconegut? ¿Còm no cantar, tenint en perspectiva la regió benaventurada de les eternes alegríes?
Admirable comportament lo de la divina providencia ab nosaltres. Ella expressament omple de pedres y voreja d'espines los camins d'ací baix, pera que, en compte d'afectar-nos-hi, axequèm los ulls allí dalt, y a cada pas que fem vers la felicitat terrena nos posa un entrebanch pera que, vulgas no vulgas, la cerquèm allà ahont es, ¡mes ay! ¡sempre endebades! Com més fels e barreja als plahers de la terra, més s'acostan los llavis a la copa emmetzinada.
Pàgina:Obres complertes de Jacinto Verdaguer - Vol. VII (1908).djvu/11
Aquesta pàgina ha estat revisada.
