lliurement units entre sí, no pas per vincles mortificants i opriments, sinó per l'unànim conspiració a un mateix fí i perla circulació en tot el cos dels sentiments de justicia i caritat. El Panteisme, fins ara de moda, engendra una teoría política a imatge i semblança de sa teoría religiosa. L'Estat dels hegelians és com el Déu dels hegelians, un tot monstruós; tot en la creació és Déu, tot en l'ordre públic és Estat. Aquest, diuen ells en substancia, es troba tot en tot el conjunt i tot en cada una de ses parts. Déu, de consegüent, en son sistema, aniquila a la criatura; l'Estat aniquila la regió. El Déu dels cristians volgué que totes ses criatures visquessin vida propria i individual; el règimen armònic, naturalment derivat de les doctrines de nostra celestial creencia, és que'ls membres del cos polític no tenen la vida per mercè o concessió del príncep, sinó per virtut propria natural o personal, devent, emperò, tots cooperar a la vida armònica del conjunt en virtut dels devers que imposa als cristians la jeràrquica obediencia.
