Llibre:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu

Obres_completes_IV_-_La_tradici%C3%B3_catalana_(1913).djvu/1

Autor	Josep Torras i Bages
Títol	La tradició catalana
Editor	Editorial Ibérica
Lloc d'edició	Barcelona
Data d'edició	1913
Digitalització	Fitxer
Wikidata	Q105748019
Nivell	Llibre incomplet
Pàgines	1 2 1 2 3 4 5 6 Pròleg 8 9 10 11 12 Introducció 14 15 16 17 18 19 20 Llibre primer 22 Cap. 1 24 25 26 27 Cap. 2 29 30 31 32 Cap. 3 34 35 36 37 Cap. 4 39 40 41 42 Cap. 5 44 45 46 47 Cap. 6 49 50 51 52 Cap. 7 54 55 56 57 Cap. 8 59 60 61 Cap. 9 63 64 65 66 Cap. 10 68 69 70 71 72 73 Cap.11 75 76 77 78 Cap. 12 80 81 82 83 84 Cap. 13 86 87 88 89 Cap. 14 91 92 93 94 Cap. 15 96 97 98 99 100 Cap. 16 102 103 104 105 Cap. 17 107 108 109 110 111 Cap. 18 113 114 115 116 Cap. 19 118 119 120 121 122 Cap. 20 124 125 126 127 128 129 130 131 132 133 134 135 Conclusió Llibre segón 138 Dis. preliminar 140 141 142 143 144 145 146 147 148 149 150 151 152 153 154 155 156 157 158 159 160 161 162 163 164 165 166 167 168 169 170 171 172 173 Cap. 1 175 176 177 178 179 180 181 182 183 184 185 186 187 188 189 190 191 192 193 194 195 196 197 Cap. 2 199 200 201 202 203 204 205 206 207 208 209 210 211 212 213 214 215 216 217 218 219 220 221 222 223 224 225 226 227 228 229 230 231 232 233 234 235 236 237 238 239 240 241 242 243 244 245 246 247 248 249 250 251 252 253 254 255 256 257 258 259 260 261 262 263 264 265 266 267 268 269 270 271 272 Cap. 3 274 275 276 277 278 279 280 281 282 283 284 285 286 287 288 289 290 291 292 293 294 295 296 297 298 299 300 301 302 303 304 305 306 307 Cap. 4 309 310 311 312 313 314 315 316 317 318 319 320 321 322 323 324 325 326 327 328 329 330 331 332 333 334 335 336 337 338 339 340 341 342 343 344 345 346 347 348 349 350 351 352 353 354 355 356 357 Cap. 5 359 360 361 362 363 364 365 366 367 368 369 370 371 372 373 374 375 376 377 378 379 380 381 382 383 384 385 386 Cap. 6 388 389 390 391 392 393 394 395 396 397 398 399 400 401 402 403 404 405 406 407 408 409 410 411 412 413 414 415 416 417 418 419 420 421 422 423 424 425 426 427 428 Cap. 7 430 431 432 433 434 435 436 437 438 439 440 441 442 443 444 445 446 447 Cap. 8 449 450 451 452 453 454 455 456 457 458 459 460 461 462 463 464 465 466 467 468 469 470 471 472 473 474 475 476 Conclusio 478 479 480 Índex 482 483 484 485

ÍNDEX

Pàgs.

Próleg de la segona edició . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

7

Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

13

LLIBRE PRIMER

VALOR ÉTIC DEL REGIONALISME CATALÁ

Capítol I. — Pensaments sobre l'esperit nacional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

23

—II. — Esperit cristià de la regió catalana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

28

—III. — L'Iglesia és regionalista . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

33

—IV. — Consideracions sobre'l respecte a les llengües . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

38

—V. — La fe nacional i el Catecisme en llengua materna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

43

—VI. — De la predicació en llengua catalana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

48

—VII. — La llengua de l'oració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

53

—VIII. — La vida de regió afavoreix la moralitat social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

58

—IX. — Del sentiment de patria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

62

—X. — Com la vida regional fomenta l'esperit de familia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

67

—XI. — Consideracions sobre'l sentiment estètic en una civilització regionalista . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

74

—XII. — Els Jocs Florals i les corrents masòniques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

79

—XIII. — Moralitat de les costums públiques basades en l'esperit regional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

85

—XIV. — Antítesis entre la revolució i el regionalisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

90

—XV. — Caràcter de la legalitat revolucionaria en ses relacions amb el regionalisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

95

—XVI. — Lliberalisme i Regionalisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

101

—XVII. — Ideal Cristià . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

106

—XVIII. — Purificació de la política per medi del Regionalisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

112

—XIX. — ¿Quí reconstruirà la regió? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

117

—XX. — Examen de l'encíclica Libertas en quant se refereix al regionalisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

123

I. — La llibertat civil és propria del cristianisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

123

II. — La forma regional és l'adequada a la llibertat cristiana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

126

III. — El municipi, primer element de la regió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

129

IV. — Tradició i renovació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

133

Conclusió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

136

LLIBRE SEGÓN

VALOR RACIONAL DEL REGIONALISME CATALÁ

Disertació preliminar. — I. Importancia primaria que té en els estudis sociològics el coneixement del pensament d'un poble. — Analogies entre l'ordre físic i l'ordre espiritual. — Excepció grandiosa del sis-

Pàgs.

tema intel·lectual a Catalunya. —Aprioristes moderns destructors de l'unitat del pensament. —Profitosa forma d'estudi d'en Capmany i d'en Piferrer. —Condicions que influeixen i lleis qui determinen el pensament d'un poble. —II. Antecedents etnogràfics del poble català. — Romanització completa del nostre país: Sant Pacià. —Persistencia i influencia de l'element mercantil. —Succeeix a la Roma imperial la Roma pontifical. —Els Gòts.— L'invasió serraïna fa del Pirineu l' Officína Cathaloniæ: monestirs, sínodes i reunions episcopals: Ató i Oliva: Ramon Berenguer I el Vell —Caràcter pràctic, tradició de l'esperit romà modificat, qui es veu a Catalunya: signes demostratius en la llegislació, en la filosofia, en l'arquitectura, en la composició social del país. —L'element menestral i l'element feudal: aliança del primer, representant la tendencia civilitzadora, amb els Frares: els Frares predicadors donen forma científica al pensament nacional: il·lustres Frares menors representants d'una tendencia expansiva i observadora del món material, si bé sovint utòpics. —L'Oda d'en Aríbau. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

139

{{{1}}} Capítol I. — Sant Ramón de Fenyafort i el rei en Jaume el Conqueridor. — I. Estat moral de Catalunya en el sigle XIII. — Els heretges i els frares predicadors. Sant Ramón de Penyafort. — Criteri i manera de portar-se de Sant Ramón amb els heretges: concili de Tarragona i Nota Raymundi. —Criteri i manera de portar-se de Sant Ramón amb els jueus i serraïns. —Amistat amb prínceps mahometans. —Escoles de llengües orientals. —Deixebles del Sant. —Conferencies cèlebres. —Notable text d'un privilegi de Jaume II que demostra l'esperit del proselitisme dominicà. —Comparació entre Sant Ramón i Sant Tomàs. —La Summa del primer. —Les seves altres obres. —Compilació de les decretals i fundació de l'ordre de la Mercè. —II. Caràcter ètic que predomina en la persona del rei en Jaume I el Conqueridor: prenòstigues de son naixement. —Tres influencies en la formació de son esperit; son criteri jurídic. —Es l'encarnació del concepte tomístic sobre la forma política i social preexcel·lent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

174

{{{1}}} Capítol II. — El Beat Ramón Lull. —I. Importancia de la personalitat i de la doctrina del Beat Ramón Lull. —Compendiosa explicació de sa vida i conversió. —Gènesi mística de sa doctrina, la qual determina sos caràcters propris. —Apreciació d'ella fundada en sos resultats pràctics. —II. Proprietat amb que se li pot aplicar el títol de Doctor Romàntic. —Explicacions sobre'l títol de Doctor Il·luminat. —Opinió del P. Vázquez. —Doctrina del Beat Ramon sobre la demostració de la fe. Paraules del cardenal Belarmino. —Breu examen d'alguns llibres lulians en els quals se tracta de la demostració i de la propagació de la fe. —Dialogus fidei et Intellectus, llibre Super psalmum Quicumque, llibre Mirandarum demonstrationum, llibre de Quinque sapientibus. — Interessant sospita que tenia l'Autor de sí mateix. —III- La ciencia luliana, excepció i confirmació de la norma que presenta el pensament català. —Sistema lulià i sa crítica: Novum Organum, doctrina exotèrica i esotèrica. —Admirable esperit d'observació. —Comunitat d'alguns dels seus principis amb la moderna escola escociana. —Antinomies explicades pel caràcter d'il·luminat de l'Autor. — El Beat Lull alquimista, químic o naturalista: és sa més sòlida gloria científica; els llibres Chaos i De secretis naturae o De Quinta essencia. — IV. El gran Llibre de Contemplació. — Exemplar

Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/485

Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/486