Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/413

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


vida sensitiva amb l'estudi de tots els sentits, de l'imaginació i de la memoria; passa després a la vida racional, provant lo que sía l'ànima i ses més nobles facultats; tracta de certs fenòmens que interessen al cos i a l'ànima, per exemple, del dormir i del somniar; de la vellesa, de la longevitat i de la mort. Posa un interessant capítol sobre l'immortalitat de l'ànima, acudint, entre altres demostracions, a la indestructible d'Aristòtil al dir que les operacions són de la mateixa naturalesa que'l subjecte, i que, trobant-se operacions humanes independents de la materia, havem d'afirmar la substancialitat del nostre esperit. Cita les opinions dels grans filosops de l'antiguitat qui més s'enlairaren en aquesta materia, els quals, diu graciosament el Vives, mai volgueren condemnar a mort a l'ànima (damnare capite); i acaba preguntant: ¿De què ve que en les altres qüestions sobre l'ànima s'acceptin com irrefutables veritats lo que sols se funda en lleugeres conjectures, i que's tingui per incerta l'immortalitat a favor de la qual hi ha un tal cúmul de raons? I respòn: clarament se mostra existir una força corruptora i enemiga de l'home, qui procura posar en controversia una veritat tant necessaria, a cujus perniciosissimis tenebris tueatur nos Deus, lux vera, et immensa.
 El terç llibre, dedicat als sentiments i passions, és un dels més interessants, i en ell el mateix autor manifesta creure's amb una certa primacía sobre'ls altres filosops, puix els estoics, diu, no feren més que enredar; i Aristòtil, de les passions humanes, més ne tracta en la retòrica que en els llibres de filosofía. El literat, l'humanista es manifesta en aquesta tractació que estudía la part més humana de l'home, aquella en que d'una manera més tangible intervenen les dues meitats de la nostra naturalesa. Nosaltres donem importancia particular al Vives en la present materia per dues raons: l.a, perquè sobre'ls psicòlegs moderns de l'observació té la ventatja que, servant el concepte de l'home, propugnat per Sant Tomàs, del compost substancial, estudía la totalitat del fenomen, no solament la part espiritual, és a dir, que és un verdader antropòleg; 2.a, perquè per l'estudi antropològic, si bé mai, generalment parlant, s'aparta d'Aristòtil i de l'Escola, emperò usa principalment per a inquirir la veritat l'instrument de l'observació, com han fet modernament els