Potser a alguns no'ls agradarà l'Encíclica, ni creuran fecondes ses ensenyances en lo que pertany al Regionalisme, perquè'l fons de la doctrina pontifical és eminentment tradicional. Mes nihil sub sole novum, i un dels qui han estudiat i explicat més pregonament l'historia humana en els temps moderns i a gust de la gent racionalista, el famós Vico, ha donat com a llei de l'humanitat l'eterna renovació, un perenne tornar a lo passat; i d'altra part la tradició és condició necessaria de l'humana sabiduría, essent aquesta impossible sens ella. Es la tradició un propri, com diuen els escolàstics; una nota característica dels animals racionals, que no's troba fòra d'ells en cap altra categoría de sers, ni en la terra ni en el cel; i avui que tant s'enlaira tot lo que és humà, segons el llenguatge de moda, és un verdader contrasentit l'odi que una bona part dels modernistes li tenen. I és perquè d'ella se n'han fet un concepte fosc i errat. Tradició vol dir ensenyança, transmissió de coneixements; i si el saber no ocupa lloc, ¿no és una verdadera temeritat el despreciar l'ensenyança dels pares, o passats? L'una generació ensenya a l'altra generació, l'experiencia dels passats instrueix als presents, perquè l'experiencia és mare de la ciencia, i no hi ha cabal d'idees més exactes, pures i fecondes que les qui perseveren després d'un llarg curs de sigles. Quan una idea, una costum o una institució es perpetúa en un país i és amada d'una raça, essent solament contrariada per la gent lleugera, amiga irreflexiva de novedats o qui cobeja el renom de savia, tingueu per segur que hi ha una veritable relació de naturalesa entre'l país i l'institució, i que voler-la abolir és una follía. Perquè encara
- ↑ Molt temps després d'escrit aquest capítol havem tingut el plaer de llegit les idees fonamentals en ell expressades, en el tractat De anima, del nostre sapientíssim Lluis Vives: «Doctrina est traditio eorum, quae quis novit ei qui non novit; disciplina est illius traditionis acceptio… communicatione augetur eruditio, sicut ignis motu atque agitatione.» (Llib. II, cap. VIII.)
