Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/134

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Municipi? No som nosaltres els homes de l'Iglesia, els qui havem de resoldre aquesta dificultat; l'Iglesia sol tenir l'inspiració de les grans obres socials, mes els ciutadans virtuosos solen ésser els qui donen execució al pensament; de totes maneres per l'home qui creu en l'assistencia divina qui afavoreix al Papa, aquesta preferencia i amor que manifesta als Municipis, la recomanació continua que d'ells fa als bons cuidados dels ciutadans, la pública manifestació que ja feu en l'Encíclica Immortale Dei de que l'Iglesia sempre ha treballat en protegir aquelles institucions qui favoríen al Municipi, com també s'ha oposat a les qui's dirigíen a que'l Poder suprem de l'Estat indegudament se fiqués en ell o en la familia; la reivindicació o al menys recomanació de que les ciutats tinguin lleis i vida propria expressada en l'Encíclica Libertas, així com el record patriòtic de les antigues llibertats municipals, en el temps de les quals les ciutats arribaren a tenir prosperitat de vida, ha d'ésser tot això un signe de que la vida municipal conté en sí el remei de grans mals i la llevor de molts béns.
 A la tendencia civilista que avui domina en les esferes governamentals dèu oposar-se la tendencia naturalista i cristiana, l'encarnació de la qual està en el bon regionalisme; i, de consegüent, la nova institució del patrimoni o cabal del comú, administrat pels homes del lloc, i de l'escola indígena amb sa vida propria, han d'ésser l'objecte preferent dels bons ciutadans, i el fí aont han de dirigir sos patriòtics esforços. Són l'escola i el patrimoni com l'ànima i el cos del Municipi; sens ell tindrà sols una vida ficticia, es mourà solament baix l'impuls del poder central, i, de consegüent, els tals municipis seríen morts, i ¿fóra possible amb membres morts organitzar una regió vivent?