Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/379

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


bit posa en el voler humà es troba expressat en els següents versos:

Jo trob solt lo meu enteniment
e so libert a temps del que dech ser;
mas tost llevar l'habit no tinch poder,  (VII)
mudar costum no's fa prest en volent.

Un distintiu de la virtut és son desinterès, el fí del virtuós és l'amor al Bé, essent essencialment pràctica:

No conquerran virtuts per gran abtesa  (II)
ne les hauran poetes per llur art;
han les aquells metent vicis apart
obrant virtuts per amor de bonesa.

Essent la virtut un hàbit, convé considerar la diferencia entre'ls hàbits, puix segons en què's funden són més o menys forts. El que sols se funda en la repetició d'actes no té grans dificultats per ésser vençut; el que's funda en la naturalesa testifica el poeta que li costà molt de dominar:

E tant es fort l'habit segons hon cau,
e yo'ls trob tals e tots los esprovi;
lo del costum no tost, mas yo'l perdi,  (VII)
lo que'm mogue natura'm feu esclau.

Mes la voluntat venç l'hàbit, puix com la raó l'il·lumina, aquesta, menys corruptible que la voluntat, en presencia de son objecte adequat no pot deixar de percebre'l, destruint les il·lusions de l'apetit:

Los no sabents yo vull que sapiau
que l'habit ja no esta raigat prou,  (Ibíd.)
com lo voler en contra d'ell se mou;
l'enteniment lo vert no te per blau.

Ademés, l'experiencia demostra que molts per diferents mòbils han redreçat les seves inclinacions:

Los uns per Deu, o per si, o per sort,
o per sentir vergonya dels fets llurs  (Ibíd.)
e sens ulls clars, mas la mitat escurs,
hen redreçat lo fust qui era tort.