Essent la virtut l'excel·lencia humana per antonomasia, ultimum potentiae, segons la frase escolàstica, ha de procurar a l'home la vera felicitat; i el nostre Ausias, pujant a aquella superior regió en que viuen juntes la filosofía i la poesía, canta amb pregona originalitat aquella fàcil felicitat, cantada per Horaci i Fra Lluís de León, i que constitueix un lloc comú de la poesía savia tradicional:
Prest e sens cost es quant mester havem,
mas l'apetit les coses encareix,
tant que la fam com mes havem nos creix,
d'algun desig complit fastig rebem. (VIII)
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
l'home pot dir qu'es en lo mon content,
lla donchs lo ver coneix l'enteniment
e'l cors sens fam e fastig roman fart.
Emperò el cristià poeta proclama el fí extra-natural de l'home, considerant còm en el món no troba satisfacció completa a l'apetit que'l mou:
Ell es aquell qui l'hom porta'n lo mon
sercant la fi que james trobara,
car fora si james hi pervendra (Ibíd.)
sa fi no es en natura, ne fon.
Es el Cant IX una llarga disertació sobre'l Bonum, i ses categoríes d'Honestum, Utile i Delectabile, que d'una manera eminent se comprenen en l'Honest. Es pura doctrina tomística, segons se pot convèncer el lector mirant la Summa (2.a 2.ae quaest. 145).
Molts filosophs en llurs escrits han clos
ser profitos, delitable y honest, (IX)
e tot quant es que sia deshonest
no esser bo, fora de tot repos.
Lo be honest se'n porta'ls dos ab si,
car per aquest delit perfet s'ateny,
axi mateix a tot profit s'empeny,
no desviant de raho lo cami.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
D'hon se pot dir que'l be del home jau
en aquests bens, clohent los tots l'honest.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
