Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/77

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


L'Art i el Dret són d'entre tots els rams de l'humana cultura potser els que més identificats estan amb el país; i respecte de l'Art, que és el nostre objecte de present, hi ha una tal relació i reb del lloc i de la raça una influencia tant essencial, que bé's pot afirmar, particularment en la poesía, que tant sols guanya constant acceptació i obté l'amor dels homes aquella que pot caracteritzar-se pel poble qui l'ha produida. La poesía homèrica, els romanços castellans, el teatre anglès, etc, són ja no sols el preferit pel poble respectiu, sinó el més estudiat a l'extranger, i fins se pot dir que venen a ésser una pedra fonamental en l'hermós edifici de la respectiva literatura. Les lletres humanes necessiten aquesta influencia de la terra, beure l'esperit del poble, i quan la poesia es divorcia d'aquest i es vol fer massa senyora, i creu que pot viure de la substancia que's troba en els llibres o de la doctrina que s'adquireix en les academies, decau miserablement, s'estronca l'abundosa dèu de l'inspiració poètica, perd aquelles qualitats que la fan, i que per sa naturalesa dèu posseir, general delicia de tot un poble, i acaba per ser un entreteniment de la gent savia, un jòc d'artifici, sens influencia en la massa de la població. ¿Qui's recorda ja de la poesía neoclàssica a pesar dels indisputables ingenis qui la conrearen? ¿I quina influencia tingué aquella dramàtica sobre'l poble, qui fugía de sos espectacles que gens li interessaven, acudint, no obstant, allí on trobava, encara que fos en una forma llastimosament desfigurada, el ressò de les tradicions patries o bé'l quadro de les costums que ell coneixia i estimava? L'aparició i el triomf del romanticisme és una prova eloqüentíssima i concluent de la tesis que nosaltres sostenim sobre les ventatges de la vida regional en el conreu del sentiment estètic. L'art literari dels pobles moderns agafà nou esperit amb la reaparició del romanticisme, i aquest bé's pot afirmar que s'alimentà del regionalisme, a lo menos en bona part. L'estudi de les antigues cròniques, de la poesía popular, de les institucions i costums del país, dels monuments més preuats de la propria terra, eren els materials preferits pels escriptors romàntics, i fins en quant a la forma, bé podem dir que d'aquell impuls data la restauració de les antigues llengües provincials, ja que'l mateix nom de romanticisme està pres, més que del fons literari que la nova tendencia