Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/91

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

sembla que té el caràcter d'una gran generalitat. A tots els pobles la desmoralització pública i social, que porta la degeneració i la mort del país, els ha vingut de fòra; la moda de lo foraster ha introduit els gèrmens de decadencia; la perdua de les costums indígenes i l'adopció de les estrangeres senyala les darreríes d'una raça. Els escriptors de la decadencia romana estàn plens d'imprecacions contra Grecia, que'ls encomanà la lepra de l'immoralitat; fins el dialecte del vici, el flamenc, com ara diuen, estava empedrat de paraules gregues; i avui día no hi ha qui no reconegui que la moda parisenca, gran destructora de les costums i vida regional de tot Europa, ha sigut al mateix temps el vehícul que ha boi igualat per tot arreu les costums públiques amb agravi de l'esperit patri i de les venerandes costums de cada terra, i portant en son sí el llibertinatge públic.