Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/90

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ment poden amb elles comparar-se. Les solemnes festes majors, les animades fires, quadros esplendents de vida i de color local, en els que en gran manera i feliçment s'augmentava l'esperit de familia i les bones relacions de poble a poble, en que totes les classes socials preníen part, rics i pobres, desde'l grave clero al divertit jovent, festes verament democràtiques en el bon sentit de la paraula, informades d'un esperit enterament cristià, o van desapareixent o queden molt alterades, perdent la fesomía que les distingía i prenent el fastigós caràcter uniforme que argüeix, generalment parlant, un país sens esperit propri. Deixem perdre lo de casa i ens gastem diners per importar lo foraster; ja avui no's veuen les representacions populars vulgarment anomenades balls; ja's van perdent les gralles, fluviols i tamborins i altres instruments molt propris de díes de gatzara; i, en cambi, fem venir tàgalos o altres semi-selvatges de Filipines a fer en nostre país ses maniobres i a tocar sos instruments pesadíssims; mirem amb indiferencia lo típic de la nostra raça, i ens interessa molt i llegim amb fruició i contemplem amb interès lo propri dels pobles japonesos i xinos de l'altra part de l'Assia; els castells de xiquets, viril manifestació, símbol de la força i de l'aplom del nostre poble, són ofegats per les corridas de toros, simbòlica expressió de l'atreviment i lleugeresa d'una noble raça, mes que és molt diversa de la nostra. Cal fer honrosíssima excepció, com a conservadora de les costums públiques del país, de l'encontrada ampurdanesa aon viuen encara amb tot vigor i força les diversions i música més típiques de Catalunya.
 Tal volta el lector s'estranyarà de totes aquestes raons i no sabrà entendre què tenen que veure totes aquestes coses amb la moralització del poble català. Mes salta a la vista que, essent el fí ètic deia diversió pública i privada el mantenir l'equilibri entre les forces humanes, serenar els esperits i fomentar i estimular les bones inclinacions, és clar que tot això s'ha d'atènyer molt més fàcilment per medi d'unes diversions congènites amb el poble, i que conseqüentment estimulin al sentiment de patria, de familia i d'amor a la societat particular en que's viu; i ademés convé admirablement en aquest lloc una observació pràctica, que'ns ensenya l'estudi de l'historia i que'ns