nes, i els hermosos i honestíssims cants catalans són oblidats, i fins molta gent ni arriben a capir la poesía que's troba en els cantars de la terra. En bona part passa amb aquests lo que amb els monuments artístics: se'ls col·lecciona, se'ls estudia i alaba, mes son ús queda abandonat, essent, no obstant, una humiliant veritat que les cançons castellanes d'ací són un rosegall dels castellans, que arriba a Catalunya quan a Madrid ja les canten les niñeras del Retiro. Però encara convé més alçar el crit contra les representacions, cançons i dances que comunament anomenen de gènero flamenc. No hi ha rès més antitètic que elles al caràcter català, ni pot trobar-se cosa alguna més destructiva de la severitat i fermesa de la nostra raça. Ja Juvenal, fuetejant als romans de la decadencia, tronava contra les sensuals diversions de les cabrioles i cants amb espetecs de castanyoles de les filles del Betis, qui arribaren també a fer les delicies dels degenerats descendents dels patricis romans. Tal volta no li desplaurà al curiós lector llegir en aquest lloc els versos de l'eloqüentíssim satíric (Sàtira 11):
Forsitan expectes, ut Gaditana canoro
Incipiat prurire choro, plausuque probatae
Ad terram tremulo descendant clune puellae
Irritamentum Veneris languentis…
Testarum crepitus cum verbis…
Lo mateix que Juvenal, s'indignava també contra aquesta diabòlica diversió, propria tant sols, a lo menos fòra del seu país, de generacions decadents, el poeta Marcial, gairebé conterrani nostre; i avui nosaltres, cristians, veiem com tal cosa abunda a Catalunya, que en la capital d'Espanya s'ensenya als extrangers com si fos la diversió nacional del poble ibèric, fort, auster i honestíssim; i, no obstant, aquells escriptors gentils s'escandalitzaven de veure tal moda introduida en la corrompuda i ja moribunda Roma pagana.
Les diversions catalanes indígenes són senzilles, populars i hermoses, i, no obstant aquesta generació nostra que's titula democràtica serà, segons totes les apariencies, la que les veurà desaparèixer i substituir per altres que ni moral ni estètica-
