_(page_64_crop).jpg)
s impossible avui día en un estudi social no fixar-se en l'estat, uns diuen morbós, altres diuen benanant, que presenta la civilització europea, i que ha arribat a afectar fins les més íntimes fibres de l'organisme social: l'estat produit per l'influencia de la Revolució.
Dos són els homes qui amb més claredat han vist i explicat el gran aconteixement que ha transformat la societat, o per millor dir, que ha deformat la societat desequilibrant l'humanitat: el comte de Maistre i el positivista Taine. L'un volant, com l'àliga, pel cel, vegé la gran falsedat de la gegantesca construcció que a sos propris ulls alçava la superbia humana; Valtre ficant-se, com minaire que vol escorcollar les entranyes de la terra, analitza, en nostres dies, els homes, les coses i les teoríes d'aquesta Revolució que semblava una creació heroica, per cantar sobre de sa immensa buidor el pulvis, cinis, nihil de la malicia humana, que involuntariament porta a la memoria la conclusió d'aquell verset de Job: Scio autem quod Redemptor meus vivit et de terra surrecturus sum, única esperança sòlida dels nostres i de tots els temps. En efecte, aquests dos homes, d'intel·ligencies molt distintes, cors informats per sentiments diferents, seguint cada hu d'ells camins gairebé oposats, arriben a un mateix punt: la jerarquia social antiga quedà sofocada perquè li faltava l'aire vital del cristianisme. I veus-aquí un cas en que bé pot aplicar-se el principi de que tots els
