Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/455

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


lluía principalment en les lletres clàssiques, en la nostra terra fou molt catalana, i l'amor als antics motllos de Grecia i Roma no li destorbaren l'afecció envers l'antiguitat catalana, ni el conreu de la ciencia general li impedía l'estudi de les coses de la terra. En efecte, si el P. Mateu Aymerich, de la familia del celebèrrim i antic inquisidor del mateix nom, que a Italia s'encobría, segons la costum clàssica, amb el nom de Q. Moderatus Censorinus, escriu l'obra De vita et morte linguae latinae i la colossal i per desgracia avui perduda Bibliografía de tots els escriptors llatins de des la fundació de Roma; regirant arxius, desacreditant antigues faules i cronicons, componía ja aquí l'obra Nomina et acta episcoporum barcinonensium binis libris comprehensa [1] (Barcelona, 1760), en que posa l'erudició i la crítica al servei de les antiguitats eclesiàstiques de la mare patria, i deixa inèdita o manuscrita l'Historia natural de Cataluña, por el Padre Pedro Gil, de la Compoñía de Jesús, revista y muy añadida por el P. Mateo Aymerich de la misma Compañía, en tres volúmenes. El P. Gil escrigué l'Historia natural de Catalunya, en llengua catalana, i el P. Aymerich, en l'episcopologi citat, diu que e Catalano sermone in Latinum vel Hispanum convertemus; i en traslada un llarg fragment en la nostra llengua, on el citat Gil explica el regoneixement d'una caixa d'òssos que eren tinguts pels de Sant Pacià, que ell mateix regonegué per manament i en presencia del bisbe Dimes Loris a 3 de juny de 1593. De l'acert en despertar l'amor a l'erudició patria del col·legi de Cordelles, ne responen tots els germans Finestres qui (deixant per ara el més il·lustre d'ells) en els capítols i monestirs a que pertanyíen, treballaren amb constancia en la reconstrucció de la tradició històrica. Si vols,

  1. L'objecte d'aquest llibre fou restituir a la veritat l'historia eclesiàstica del país. Aymerich amb raó es presumeix de crític i d'amant de les coses catalanes, i ell, gran classicista, ama la primor de la llengua catalana, en son temps ja arreconada; així al parlar d'en Corbelló, qui havía escrit un episcopologi barceloní faltat de crítica, cita la carta de l'arqueòleg Dalmases (19 de març de 1719) sobre Sant Sever, escrita eleganti gotholaunico sermone i transcriu en son text llatí la sentencia d'aquell en la materna llengua: Corbelló escrigué en bon llati;però no escrigué bé. Posa per lema de son llibre les següents paraules, demostratives del geni de l'il·lustre escriptor, tretes d'una de les epístoles d'Ignocenci III, P. M.: falsitas tolcrari non debet sub velamine pietatis.