Ni el porta tampoc el desig de vana gloria:
L'ermità l'exhorta a que dongui a conèixer sa ciencia, puix desconeguda no pot ésser apreciada, i aleshores Ramón parla amb una convicció admirable en el següent troç, on s'hi troba l'il·luminat utopista més generós i simpàtic qui ha trepitjat la terra, i al pensador més confiat amb el propri pensament;
... si hom en mos libres forment estudias,
Et per altre sauber en res no'ls oblidas
Jo'n fora conegut; mas si com gat qui pas
Tost per brases los ligen, perquè ab eyls no fas
Quax res de mon negoci; mas si fos qui'ls membras
Et qui be'ls entenes o en res no duptas,
Pogra hom per mos libres metre el mon en bon cas.
En la controversia amb l'ermità exposa sa doctrina sobre la demostració de la fe, la conversió dels mahometans quals savis té per incrèduls:
Que cells qui son savis, per forsa d'argument
No creen Mafumet; ans tenen a nient
L'Alcora. . . . . . . . . . . . .
Disputen també de la conversió dels tartres, que en altre lloc, amb pregón sentit filosòfic, diu que convenia portar-los a la fe catòlica abans no abracessin altra llei, i procurant l'ermità dissipar sos projectes Ramón s'enfaloyni i escriu amargament:
¡Senyor Deus glorios! ¿Ha al mon tal martir
Com aquest que sostench, com tu no pux servir,
Et no hay qui m'ajut? ¿Com puscha romanir
Est Art que m'has dada, d'on tant be se pot seguir,
La qual tem que's perdra apres lo meu finir?
Car nuyl hom no la sab be segons mon albir...
L'ermità aleshores li alaba els antics filosops i sos sistemes, car lur enteniment fo pus alt que lo teu, i es resisteix a cambiar els motllos de l'humà coneixement, per lo qual Ramón
