Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/327

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


pítols parla d'altres excel·lencies, o dignitats, com ell diu, de l'Iglesia; d'haver rebut personalment a Jesucrist; la bella disposició de la jerarquía i de l'estat seglar; la possessió de les Escriptures, donant a continuació un tractat d'elles, i dels doctors qui les interpretaren; l'autoritat dels Concells generals que la Santa Mare Iglesia ha tingut, i de les determinacions papals; del valor «de la raho e del ingeni natural disputant e fundantse sobre los principis e decisions de la santa fe catolica». Explica també les versions de la Biblia, excel·lencia de la de Sant Jeroni, sentits de l'Escriptura; «X regles a saber expendre la Santa Escriptura»; «contra vans theolechs e pompatichs en lur apendre, que estudian sols ciencies profanes e despres volen tractar logica e filosofia en termens theolechs[1] »; «perque nostre Senyor Deu nos ha axi amagat lo seny de la Santa Escriptura…» Explica en un hermós capítol «perque los pus letrats son pus dolents… Asso no ho fa la Santa Escriptura mas proceheix de moltes causes altres. La primera es car la sciencia de si matexa no es perfeccio de la nostra voluntat, ans es perfeccio del enteniment… e per tal es possible que l'hom haja quanta sciencia se vulla e que sia en la volentat e en la consciencia dolent… car possible es que la cosa sia en l'enteniment e que james no entre en la volentat… axi com lo mirall qui ensenya a hom la cara maculada es suficient ocasió a aquell qui's mira que's degues lavar la cara e que'n gitas la macula, empero quant la volentat contrasta e no vol consentir a aquell be e profit seu… lavors la sciencia, que ha en l'enteniment, no pot esser profitosa al hom ne li fa negun be, axi com si l'hom vista la macula de la cara en lo mirall no's volia lavar la cara, segueixse que lo mirall no li faria negun profit…»

 En la quarta part parla de l'excel·lencia del poble cristià per l'amor que Déu li ha manifestat amb la revelació de grans secrets i misteris, que foren tancats i amagats als pobles qui havíen viscut sots les altres lleis primeres i precedents; i al parlar de còm als jueus «los fonch amagat lo secret de la Santa Trinitat», exposa un argument del «libre qui s'apella Pugio»; més avall fa alusió al «noven libre quant parlarem de la alta vida del

  1. Que ès lo que feu Sabunde.