tot aquell país, puix fou insignificant el nombre dels qui restaren aferrats a l'antic error. Dels sermons del Sant se dedueix que'ls moros i jueus assistien a la seva predicació, no sols en les conferencies ad hoc, sinó fins quan predicava pel poble cristià, així en el sermó de la Concepció, parlant de la Verge María, se gira a aquells infidels i els diu: També vosaltres deveu tenir-li devoció [1]. El Sant, amb sa amabilitat i caritat immensa, sentía gran afecte envers els jueus, fins al punt que refereix Diago que una conferencia amb ells la tingué en sa propria celda. En les predicacions als jueus de Castella, en les missions de l'any 1411, amb sa influencia obtingué que se'ls fes viure separadament, i se'ls retingués dins d'un cert círcol en la vida social: amb motiu d'això, algú ha maltractat a Sant Vicens com crudel envers els jueus — ell qui sempre fou un cor tendre, com observa l'historiador Bofarull, — mes la doctrina del Sant en aquest punt és la doctrina canònica fundada en la justicia i en la conveniencia social. Sens entrar en discusió en aquesta materia, direm que's fundava: Primer, en el principi de que la justicia natural se devía a tothom; segón, en que qui professava una Llei diferenta no devía ésser considerat ciutadà [2]. Ens sembla que són aquests dos principis perfectament racionals; per lo qual l'escriptor Eximenis, amic de Sant Vicens, al tractar d'aquesta qüestió en el Regiment de Prínceps, on tant altament parla de la llibertat, pogué concloure un capítol amb les següents paraules: «… Per totes aquestes coses appar que la libertat dels infaels habitadors entre nos es menor que la nostra, empero es prou gram» [3].
D'altra banda, els mateixos sermons de Sant Vicens ens declaren ben bé son pensament. «Tenim en aquest món, diu[4], una Fraternitat humana provinent de la naturalesa, i en aquesta manera tots els qui som en aquest món, tant faels com infaels… podem ésser anomenats germans.» Posa després una fraternitat
