Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/263

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 El poema El Concili és, sens dubte, un dels més graciosos i gentils del sant juglar, i de segur que és llegit amb gran delectació per tot literat amant d'aquella poesía trovadoresca, l'influencia social de la qual devía ésser d'una eficacia extraordinaria. Citarem alguns troços en demostració del caràcter democràtic del gloriós màrtir mallorquí, i de la manera popularíssima i gens enterca de l'autoritat en aquell temps, i en nostre país, que fins fa poc l'ignorancia i audacia anticristiana volía fer passar com si fos ombra o figura del despotisme oriental, essent el revés de la medalla; i brillant com llum meridiana la compenetració del sentiment popular en les més altes institucions humanes i divines. El nostre sigle no podría compendre, i tindría per atreviment insoportable, les lliçons i fins les recriminacions que'l Beat Ramón dirigía al Papa, als Cardenals, als Prelats, als Prínceps i als Religiosos, i no en cartes llatines, o per medi de comunicacions diplomàtiques, o bé en la fervor de la predicació evangèlica, sinó amb llengua i forma trovadoresca; essent, emperò, indubtable sa veneració envers l'autoritat, i la fe que tenía en son dret diví. Es la veu simpàtica del moço qui adverteix a son senyor, no per sentiment de superbia, sinó pel dolç afecte que a la familia porta; per lo qual, perduda avui aquesta feliç familiaritat entre'ls qui obeeixen i els qui manen, és també impossible aquell llenguatge d'admirable sinceritat, incomprensible al refinament de nostre sigle, que'l consideraría com llenguatge de desenfrenada passió.
 La calenta imaginació del Beat Ramón s'encengué al publicar-se la convocació del Concili de Viena; sos projectes, sens dubte, li semblaría que en aquella ocasió es podrien realitzar (i en part ho obtingué); per lo qual tem que no's perdi tant profitós aconteixement, i diu al Papa:

 Senyor en Papa! ¿que farets?
. . . . . . . . . . . . . . . .
Sino y fayts tot quant porets
Per tot lo mon blasmat serets,
 E mal volgut;
. . . . . . . . . . . . . . . .
 Senyor en Papa! ¿que fara
Lo gran poder qui'n vos esta?
Si no'l fayts far tot quant pora