¡Oh tu qui sents
Viandes, estruments,
Odors, paraules, tocaments!
Quant mort seras
Delay ¿e que sintras
Dels plaers que say sentits has?
Als naturalistes de son temps que no sabíen capir l'existencia espiritual de l'ànima, els demostra son coneixement experimental, tal com ho pot fer un psicòleg de la moderna escola de l'observació:
E si tu vols saber que es
Anima, poras ho saber
Si bo entendre pots haver.
Consira en tu ton membrar,
Ton entendre, ton amar,
E tot ço perque entens rayso,
E ço perque has perfeccio
En ton cogitar e parlar,
E en virtuts a gasanyar
O a perdre, e com pots pecar.
La seva gran devoció al Poder apostòlic manifestada en molts llocs de sos llibres, aquí també l'expressa:
Esta lo Papa Veguer
De Sent Pere, e pot tan fer
Com Sent Pere per offici,
Car Deus enaxi ho establi,
Per ço que fos successio
Del offici que es mol bo.
Aquell gran principi del Llibre de Contemplació, i que és l'idea predominant en l'enteniment d'en Lull i el sentiment que vivifica sempre el seu cor, aquella que en Menéndez y Pelayo anomena filosofía de l'armonía, de mística gènesis, i que's resol en que l'home, de totes les coses, dèu elevar-se a Déu, de qui tot ve i a qui tot va, l'expressa aquí de la següent poètica manera:
… quant oyras parlar
De nuyla rea, u ous cantar
Li clergue, aucel, e li juglar
E'l so que'ls arbres fa lo vent,
O la mar quant es fort brugent,
Tot ho aplica a Deus amar.
