Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/261

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


un crit d'impaciencia, nascut de la generosa il·lusió de capgirar el món i assentar-lo d'un cop en la veritat i en la justicia, és la noble ambició de veure realitzada en la terra la magnífica visió apocalíptica de Sant Joan, de l'Humanitat ja purificada i divinitzada, com un cos perfectament conformat amb son cap, que és Crist.
 Havem de deixar poemes interessantíssims ont el pensament lulià resplandeix amb la sòlita originalitat i energía; mes no podem passar per alt el titulat Medicina de pecat, que és el més extens i que juntament amb Els Cent Noms de Déu se'ls pot considerar com una esplèndida vulgarització de les més altes concepcions de la Filosofía i de la Teología, de la raó humana i del dogma diví. Fòra de la nació italiana, que posseeix l'admirable poema de l'Alighieri, poques n'hi haurà que posseeixin un tant abundant manantial de poesía filosòfica i teològica, com per sí sola conté la literatura luliana. Llegint la Medicina de pecat, un hom se recorda dels Autos sacramentales; mes per nosaltres és més gustosa l'aspra poesía del Beat Ramón, qui no posseeix aquells arreboles de llum calderoniana; però que exhibeix les formes nues i herculies de la gran concepció catòlica i el cop d'ull de l'observació de les humanes potencies i passions. No transcriurem els llargs raonaments, i fins se pot dir tractats teològics posats en forma juglaresca; mes no podem deixar de cullir-ne qualque engruna. Fa, parlant del sentiment de vergonya i senyalant sa finalitat, les següents observacions psicològiques d'una profunditat admirable:

Contra vergonya, qui's donada
Per ço que'n sia refrenada
La volentat quant vol far mal.
. . . . . . . . . . . . . . . .
… am mays vergonya que or;
Car vergonya fa consirar
Lo mal ans que nom lo vulla far.

 El gloriós màrtir que, abans de pujar a les altures de la contemplació intel·lectual i a l'idealítat de l'amor, havía sigut esclau dels sentits, ara plora amargament aquella esclavitut passatgera i d'eternes conseqüencies: