Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/264

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


A Jesuchrist s'en clamara
 Fortment de vos;
. . . . . . . . . . . . . . . .
Guardats que no siats altiu
Al Consili . . . . . . . . . .

 Als cavallers els parla amb els següents termes:

 Cavaller no tinch per cortes,
Si Deus no ama mes que res,
. . . . . . . . . . . . . . . .
Cavaller qui es servidor
De Deu, no ha de res pahor,
Car conforte's en son Senyor
E en força de bon amor.
 ¡Ah cavaller!
Si tu vols ésser bon guerrer
 Ama be fer.

 Els cavallers qui avui menen la societat no estàn per tals raons, i en son epicurisme es riuríen d'aquesta sentencia, que ni especulativament voldríen escoltar, del penitent ermità i predicador mallorquí:

 Cavaller es per dret servir
E que lo mal faça fugir,
Perque lo be pusca venir.
. . . . . . . . . . . . . . . .

 Als Prelats els parla amb la franquesa nascuda de l'amor, i tement, sens dubte, que impedissin la celebració del Concili, els diu:

 Senyors Prelats! be'n som certa
Que si lo consili no's fa,
Vos hi metrets la vostra ma;

 I acaba son sermó esperonant-los de la següent manera:

 Senyors Prelats! no val anell
Ne gran cavall, ne bel mantell,
Ne gran flocha de mant donçell,
Si en sos fayts no ha capdell
 Discrecio
E que sia ardit e pro
 Quant es rayso.