Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/10

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Temíem que l'afecte intens a la terra aon fórem engendrats i nasquérem i que'ns nutrí comunicant-nos la propria vida, no hagués limitat l'horitzó de la nostra intel·ligencia, no hagués seduit el nostre enteniment privant-lo de llibertat, i que ell, encadenat amb el dolç llaç de l'amor, no'ns hagués fet formar un concepte menut del patriotisme, virtut que sempre han apreciat els homes i que avui, davant de les sectes, convé afirmar amb noble energía per a honor del llinatge humà.
 Temíem que ara, amb l'aixamplament sobrenatural de l'enteniment i del cor que deriva del nostre modo d'ésser eclesiàstic, en la nova situació del nostre esperit, no'ns trobàssem a nosaltres mateixos exclusivistes, víctimes d'una passió pura, però cega; i que examinada de nou la Tradició de la terra, indígena, no resultàs atentatoria a l'organització universal del nostre llinatge per la qual sospira la Civilització cristiana. Però de nou ens havem convençut de que la tradició és un element essencial del patriotisme, i que'l concepte patriotisme difícilment pot subsistir aniquilada l'idea de tradició. Fins en els pobles que careixen de tradició, formats per ciutadans de diferentes nacions i que s'han reunit en un mateix país a l'influx dels estímuls necessaris de la nostra naturalesa, com passa amb els estats de la Confederació Nord-Americana, fins en aquests pobles, el concepte patriotisme enclou com et germen de la tradició; i fent-lo consistir en la solidaritat moral i afectiva dels ciutadans, se constitueixen apologistes de la tradició tal com la comprenem els vells pobles d'Europa: és a dir, com una solidaritat immensa, com una transmissió i comunicació de vida entre'ls homes passats, presents i futurs que viuen en un país; perquè la generació espontania que la ciencia moderna nega que existesca en els sers individuals, tampoc existeix en els sers col·lectius, o en els pobles i nacions. El procés de la vida enclou per necessitat intrínseca el procés de l'historia. Per 'xò tota edificació social o política reclama per basa la tradició, i fins els enemics d'ella senten la seva sugestió, no poden retraure's de sa influencia que invadeix l'esperit amb una finura irresistible, constituint un dels casos continguts en aquell tant sabut vers:

chassez le naturel, il revient à galop.