Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/11

El qual no és altra cosa que la manifestació d'una llei de la naturalesa, constant i indestructible, segons l'expressió del major filosop dels convencionalismes socials i polítics, i de consegüent testimoni de major excepció, en J. J. Rousseau: «Si le législateur, se trompant dans son objet, établit un principe different de celui qui nait de la nature des choses, l'État ne cessera d'être agité jusqu'à ce qui'l soit détruit ou changé et que l'invincible nature aura repris son empire.» L'atavisme, de que tant han usat i abusat els moderns, no és altra cosa que l'etern principi de la tradició sovint exagerat, que resulta aleshores monstruós i destructiu de la lliure personalitat humana. Es una proclamació significativa de l'essencial relació entre la naturalesa dels homes i la tradició.
Estam encara més convençuts de que la tradició no és una preocupació, sinó una necessitat de la naturalesa humana, una irresistible i perpetua exigencia de l'Humanitat, la mare de la multiplicitat dels pobles que hi ha en el món; i de consegüent de l'armonía i de la bellesa de la societat universal. Parlam de la restauració, del despertament, de la renovació, de la llibertat dels pobles, i sota d'aquests noms i conceptes que signifiquen diferentes situacions d'un poble hi viu necessariament la tradició; i la restauració, la renovació i la llibertat no són altra cosa que la reivindicació de la tradició d'un poble, o sía d'un esperit propri que's resisteix noblement a desaparèixer; d'un modo d'ésser humà qui no vol confondre's amb una forma universal, teòrica i sens vida, com la que prediquen els doctors socialistes, perquè, com digué un il·lustre filosop polític, per més que cerquem en l'immens camp de l'historia mai en ella hi trobarem a l'home, sinó al grec, al llatí o al germànic, és a dir, a l'home nacionalitzat.
Oportet haeresses esse, diu la Sabiduría cristiana, i en efecte hem de creure que les grans heretgies socials qui s'han apoderat de l'esperit de les multituds tenen providencialment el fí de cooperar a l'unitat orgànica del llinatge, de fer més viva la solidaritat humana; un dels principis fonamentals del Cristianisme que l'heretgia, viciant-lo, ha constituit basa de la seva doctrina destructora. I en aquesta part el nostre llibre no's vol oposar a la solidaritat humana, però sí s'oposa a l'acció di-