lgunes vegades, anys després d'escrit aquest llibre, sobretot un cop adquirit el caràcter episcopal, havíem pensat si les seves idees, la seva teoría o la seva filosofía social, armonitzaría amb el nostre esperit actual com a l'hora en que'l componguérem. En nosaltres, els homes, el caràcter de que estem revestits influeix trascendentalment en el nostre esperit; i l'episcopat dóna a l'home una manera distinta de ser del que abans tenia. Dóna un caràcter internacional i cosmopolític, perquè l'Episcopat constitueix una magistratura espiritual i moral de l'universal Humanitat cristiana, L'Episcopat és hú, diuen els teòlegs, i de consegüent no és una institució regional, sinó humana, no propria d'un país determinat, sinó de tot el món, ni indígena o nascuda espontaniament de la terra, sinó implantada divinament en el cor de tota l'Humanitat civilitzada.
Abans de donar per segona vegada a l'estampa el present llibre, de nou l'havem llegit, i sobre d'ell havem reflexionat, l'havem contemplat a la llum del criteri episcopal, cosmopolític, per a veure si la nostra concepció de la societat que's manifesta en el llibre resultava esquifida i si contrariava la noble aspiració moderna i cristiana d'una societat universal i internacional, integrant al llinatge humà en aquella unitat de vida pràctica i social, que necessàriament ha de precedir a la fraternitat de tots els homes que'l dogma cristià anuncià ja desde son origen, i que'l desenrotllament històric del nostre llinatge, entre penes i dolors, ha d'anar realitzant.