Les primors psicològiques abunden en aquestes obres, i son autor s'enamora de les llengües savies, de la llengua grega, perquè el viu poble helèníc sabé treballar el llenguatge de tal manera que'l feu com la palpitació de son esperit. La puritat del gust, l'altitut de l'enginy i l'intent trascendental resplandeixen en el gran humanista; les doctrines aristotèliques formen la basa de ses ensenyances fins al punt de proclamar a Aristòtil, en les arts lliberals magnus in primis artifex, si bé afirmant que l'objecte particular de sos estudis, l'afició més forta, la que creia ésser la seva missió, era la contemplació filosòfica.
Perquè la filosofia [1] és cosa tant alta, que l'home sens les altres coses queda home; mes sens ella, és fera. Sobre totes les escoles exalçà la peripatètica per l'extensió i excel·lencia de sa doctrina, i a Aristòtil son príncep l'anomena philosophorum omnium facile sapientissimus, així com abans l'havía regonegut Princeps mea sententia omnium philosophorum[2]; mes a pesar de tals alabances a la filosofía, portat de sa pietat cristiana, i vençut per una evident experiencia, proclama reina de la ciencia a la Theologia mater en una hermosíssima deprecació. L'admiració que'l nostre escriptor sentía pel gran Aristòtil, resplandeix en el magnífic elogi que'n fa en el tractat De Aristotelis operibus Censura. El regoneix príncep i principi de la cultura intel·lectual, impugna a Plinius secundus, qui, seguint als grecs, dava aquella dignitat a Homer, i amb l'eloqüent accent de la veritat, que pot comprovar qualsevol qui hagi llegit algún dels llibres de l'Estagirita, manifesta la maravellosa impressió que sa lectura causa per la manera com dels primers principis, per tothom admesos, s'endinsa en lo més pregon i amagat de la naturalesa de les coses, per la soliditat amb que estableix la doctrina i l'acuitat amb que enruna les contraries, l'admirable ordre d'exposició, la frugalitat i claredat de les paraules que no'n sobra ni en manca cap, els axiomes tant encertats que dicta com sentencies, que avui, passats tants de sigles, encara tenen per fermes les diferents ciencies: qualitats que han fet del mestre d'Alexandre el patriarca de la civilització literaria.
