Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/122

que reposen els ossos de sos pares, la veu amiga de la primera campana que oí en la vida, la creu que fita l'entrada del terme, les honrades costums de tendra pietat, les pures afeccions de familia, en una paraula, un món espiritual qui condueix més a la felicitat que no pas tot el materialisme dels grans centres. Sant Pau deia que'ls gentils eren sine affectione; lo que ell deia dels gentils apliqueu-ho a tothom qui, perduda la fe, viu sols una vida material. La carn no serveix de rès; sols l'esperit vivifica i fa immortals les naciones. L'Irlanda és d'això una prova evident; la calor vital d'aquella tant maltractada regió, ha sigut sostinguda pel clero; és aquest per sa divina missió enemic de les bogeríes revolucionaries, per son caràcter de classe qui mira a menar els homes a guanyar un regne etern, és constant; espera i treballa pel cel, i, tot treballant pel cel, encara que no miri més que a la vida ultra-mundana, en virtut del llaç natural que lliga la Religió amb el país, infundeix en aquest un esperit de vida. El cas de la Polonia és molt instructiu; de segur que aquell clero pretén solament salvar la fe, no fa guerra a la russificació o germanització de son país; mes, donant alè a la fe, alena la patria, i no pot deixar de fer-ho, perquè amb dúes coses estàn unides amb un indissoluble matrimoni, fundat en la naturalesa i beneít per Déu. La persecució polaca s'ha encarnitzat principalment contra'l clero; mes, aquells bisbes i sacerdots tancats en les fortaleses del regne de Prussia o confinats a les gelades regions de la Siberia, al patir i morir per la confessió de la fe, espiritualitzaven als ciutadans, ensenyaven a la patria una virtut austera, la vida nobilíssima de l'intel·ligencia i dels sentiments, demostrant amb son exemple que l'home no viu solament de pa; amb lo qual aquells bon patricis, trobant millors les costums, les lleis i les institucions propries que no pas les foranes, preferíen la persecució a l'abundancia. Sens el clero catòlic, ja ni es parlaría de Polonia.
L'Iglesia té com a missió divina purificar i alenar als pobles amb sentiments humans; fer prevalèixer l'esperit sobre la carn, dilatar el regne d'aquell i subjectar a aquesta baix el domini de l'enteniment; és a dir, fer prevalèixer l'espiritualisme sobre'l sensualisme. El regionalisme és espiritual per essencia, doncs ¿quí el sostindrà fòra d'una potencia espiritual? Els ape-