Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/304

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


el misteriós somni d'Avinyó; i, no obstant, de no haver assistit al concili qui extingí el cisma, aquell concili, per boca de Gerson, i el Papa novament elet, Martí V, universalment reconegut com a tal, confessen ésser Vicens Ferrer un dels més poderosos instruments de que s'ha valgut la Providencia de Déu per a restituir la pau a l'Iglesia, la qual, trenta anys després de la mort del gran predicador, en la Butlla de sa canonització[1] afirma lo mateix per a perpetua memoria del Sant en les generacions esdevenidores.

 El parlament de Casp és una de les majors glories polítiques de l'historia de la monarquía d'Aragó; un fet raríssim i gairebé sens exemple en els pobles més avencats, i que demostra en el qui el realitzà un perfeccionament social, un sentit jurídic, i una concepció i pràctica del dret públic meravellosa. Els temps moderns són incapaços de donar un exemple com el que donà el nostre país en els principis del sigle XV: veure vacant un trono resplandent de gloria i de poder, presentar-se molts pretendents influients a l'adquisició d'ell, ésser el dret verament dubtós, trobar-se el país dividit en partits, i sobreposar-se a totes les concupiscencies, preocupacions i interessos, el mateix país per a resoldre el conflicte en forma jurídica, és un fet tant remarcable en l'historia de la civilització, que'ns sembla que pocs se li poden igualar. Tal volta podría trobar-s'hi una certa similitut amb el concili de Constança, mes considerant la diversa naturalesa de la societat religiosa i de la societat política, se compendrà quànt digna de lloança és la terra qui sab resoldre amb pacífiques deliberacions lo que per tot arreu i en totes les èpoques és causa d'escampament de sang, divisions entre'ls ciutadans, i miseria i destrucció del país. Gran devía ésser el predomini de la Llei moral en aquella societat, la tranquilitat de l'ordre cívic i la serenitat dels esperits, quan se confía a la balança de la justicia lo que sempre resol la cega espasa. Desseguit salta a la vista quant en conformitat està aquest procediment amb el caràcter del sant home el pensament del qual estem

  1. «Ubi vestis inconsutilis Ecclesiae Dei scisa conspiciebatur, ut uniretur, et unita servaretur, non frustra plurimum laboravit, ac in simplicitate, et humilitate ambulans, detractores persecutoresque suos cum mansuetudine recipiebat, et informabat.» (Apud Vidal y Micó.)