Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/303

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


qui desde noi coneixía i amava a D. Pere de Luna, eclesiàstic de gran talent, puresa de vida i voluntat atlètica, qui pertanyía a un país que en massa era adicte al titulat Benet XIII, se mantingués en l'obediencia d'aquest, fins que la qüestió quedés aclarida i ben determinada la situació canònica del Summe Pontificat, A l'obrar així, Sant Vicens demostrava l'esperit jurídic i pràctic propri de la seva raça, cumplía et principi melior est conditio possidentis, observava la regla de justicia de que ningú dèu ésser desposseít del dret que té fins a provar-se que no li pertany, mantenía l'unitat d'obediencia en son país, i treballant sempre perla desaparició del cisma en consonancia amb les circumstancies que's presentaven, estava en disposició de poder un día influir, com en efecte influí, en procurar la pau de l'Iglesia. D'altra banda, és cert que en tots aquests complicadíssims afers se portà el Sant amb tanta moderació, que predicava fins en els paíssos que no eren de l'obediencia de Benet XIII, i es feu deixebles entre'ls fidels de contraries obediencies, essent accepte, se pot dir, a tota la cristiandat, aleshores desgraciadament tant dividida. Arribà el día en que'l concili de Constança, contra'l qual, segons l'enèrgica frase del Sant, treballaren mil milenars de dimonis[1], proposà el remei eficaç i verdader, i aleshores no bastà la fonda afecció que tenía pel Luna per a impedir-li d'aconsellar que se li tregués l'obediencia, i per a emplear el caudalós riu de sa eloqüència en girar el poble, qui era afecte a Benet XIII, envers la solució proposada pel concili de Constança. Tot el món desitjava que assistís a tant venerable concili: el rei Ferran li demanà, i en els poders que otorgà als embaixadors que hi envià, hi havía aquesta clàusula: «Item de totes les damunt dites coses comunicaran en llurs consells, demanaran a mestre Vicent Ferrer»; el cèlebre Gerson, canceller de l'Universitat de París, en l'honrosíssima carta que li escriu en nom del concili, li demana; mes el Sant prefereix dedicar-se a les missions apostòliques, exercir entre'l poble cristià l'ofici de legat a latere de Crist, que li fou comunicat en

  1. Bernat Metge, qui manifesta una pía devoció a la Verge María, considera el cisma també com a fruit de la malicia diabòlica mes que de l'humana, puix posa en boca d'aquella Senyora la següent imprecació. Tu, malvat enemich de natura humana est causa de aquell (Diàleg Segón).