Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/363

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


té, prové de son capficament en la mateixa idea, mes de la qual descobreix sovint noves relacions, així com en son sentiment monomaniàtic ven fàcilment noves situacions d'esperit.
 Mes la nostra missió no és de crítica literaria, sinó de dissecció filosòfica; determinar el caràcter intel·lectual de l'Ausias March, que encaixa perfectament amb el que presenta com a tipo general el pensament català. Es l'escolasticisme poètic en llengua vulgar. Així com el Dant se proposà un objecte general, així també l'Ausias no cantà una situació personal de son esperit, afectat de l'amor, sinó el sentiment d'amor en l'home, amb tots sos matiços, és a dir, se proposà escriure, segons la pregona i vera doctrina de l'Escola, el poema de l'Amor, desde son primer grau rudimentari, que gairebé no's distingeix de l'instint animal, passant, i amplament explicant, per l'amor, comprenent les dues parts del compost humà, la propria amor humana, homenívola com ell diu, i arribant al cim de la montanya, mostra les resplandors de l'Amor immortal,— segons lo Dant historial racompta. — Aquest és l'objecte del poeta, i que principalment executa en els Cants d'Amor, dels quals poden considerar-se complement tots els altres. Els Cants d'Amor comprenen el despertament, la naturalesa, les lluites, les diferents situacions i el fí del sentiment homenívol, com clarament ho confessa amb el segón dels següents versos, amb els quals fineix i epiloga dita poesía, constituint el scopus d'ella:

En amor veig dues dificultats:
un'en saber qui es, d'hon ve, que fa;  (LXXXVIII)
l'altra'n exir del qui en ses mans esta
e quant e com fa contents sos privats.


El tercer i quart vers semblen referir-se a la matería dels cants morals, puix la virtut que en ells canta és l'apetit adreçat i rectament dirigit, és a dir, consisteix en exir del qui en ses mans esta, en el predomini de la raó sobre l'apetit, o usant el tecnicisme escolàstic, en que l'apetit superior o intel·lectual regeixi a l'inferior i cec, i la manera còm fa contents a sos privats és mediant l'equilibri i concordança entre les parts del compost humà. Volent el nostre poeta cantar les humanes afeccions, les internes commocions de l'ànima, es fixa en l'amor, puix segons