Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/364

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


la doctrina escolàstica, l'amor, lo concupiscible, com ella diu, és el centre generador de totes les altres passions, de manera que'ls sentiments de desesperació, ira, enveja, goig, tristesa, et.c, que l'Ausias canta, són totes varietats del mateix sentiment, qui forma la substancia de tota sa poesía. Perdoni el lector si entrem en certes regions filosòfiques, puix en elles continuament està el poeta, i sa intel·ligencia requereix la reconstrucció de l'horitzó en que's desenrotllava son esperit. Totes les passions la filosofía redueix a dues fonamentals, de les quals les demés són branques; la que ja havem citat, baix el nom de concupiscible, i la que anomenem irascible. La primera versa sobre lo delitable, la segona sobre lo arduu; mes l'irascible és la mateixa concupiscible que's transforma en sa contraria quan troba obstacles a la consecució de son objecte, la fruició que esperava; i sa finalitat, la raó de sa existencia consisteix en vèncer, destruir, els obstacles que en son camí troba l'apetit concupiscible, per això Sant Tomàs diu que és <i<quasi propugnatrix ex defensatrix concupiscibilis; per lo qual, l'admirable doctor afirma que totes les passions surten i tornen a la font de l'Amor, puix vençudes les obstruccions que provocaren la passió irascible, aquesta descansa i frueix, reapareixent la primitiva i fonamental, o sía la concupiscible, o bé, diguem, s'obté l'amor, la qual, segons el Sant Doctor, consisteix en la proporció entre l'apetit i son bé, o sía in complacentia boni. Aquest cercle de les humanes afeccions el caracteritzà perfectament Aristòtil amb aquell lacònic i pregoníssim text: appetitivus motus circulo agitur, naix o és provocat per un objecte extern i no para fins a tornar a ell mateix. Havem citat la metafòrica expressió aristotèlica, el cercle de l'amor, perquè explica el motiu pel qual Ausias sempre torna a la mateixa; l'amor serà d'animal brut, d'home o d'àngel segons la qualitat del subjecte afeccionat — tal com es hom de tal amor es pres; — mes l'amar és una necessitat essencial de la naturalesa humana lligada amb l'objecte final de la seva creació.