Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/144

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


nisme aristotèlic tradicional, i si bé aquest fou el pern fortíssim que sostenía el pensament nacional, generalment sempre correcte i de gran soliditat, els lulians, fent-se independents de certes lleis dictades pels prínceps de la filosofía, i corrent pel camp de l'observació i de l'hipòtesi, batzegant fortament l'etern arbre de la ciencia, sembla que activaven la seva sava, li acumulaven vida i feien que produís nous i saborosos fruits de coneixements, sobretot en lo que pertany a la naturalesa material, si bé barrejats amb fantasíes i extravagancies d'il·luminats.

 La consideració del sistema intel·lectual de la nostra gent no concorda amb la doctrina moderna exposada per algún escriptor del nostre renaixement. La moda hegeliana també s'ha ficat a Catalunya i amb pretext de combatre l'esperit sistemàtic i abstractiu, l'excesiva afició generalitzadora, s'ha predicat per a l'edificació social de Catalunya la darrera evolució panteística, la generalització més absoluta, i tot criticant al poble castellà d'idealista, generalitzador i amic d'abstraccions, se proposa com a símbol del Catalanisme, tal volta sens dar-se compte de la filiació, l'idea hegeliana, és a dir, la deificació de l'home, l'home fí de sí mateix, sens llei, creant un català anòmal, en el sentit etimològic de la paraula, pretenent en và amotllar la nostra pràctica i realista raça amb l'abstrusa i falsa Idea, encara que grandiosa, del somniador filosop de la Germania; la grandiositat de qual idea tal volta ha encisat a alguns esperits qui, creient-se i proclamant-se positivistes, senten la seducció de lo concupiscencia racional, i amb gran delectació es donen a les especulacions de l'esperit [1]. Proclamar que'l fí social és la llibertat, és no solament anàrquic, disolvent, negació de vincle social, sinó absoluta contradicció, puix la llibertat és una facultat, un medi, i un medi mai podrà ésser fí. Si la llibertat fos fí de l'humana societat, la societat més perfecta sería la dels pobles selvatges, qui no tenen traba, vincle, ni llei que impideixi la llibertat individual. Tot fí pertany a l'ordre ètic; per això, en tota racional filosofía es diu que'l fí caracteritza l'acció; al revés, la llibertat no pertany a l'ordre ètic, en sí és cosa indiferenta, se habet ad oppositum, segons l'expressiva frase esco-

  1. Catalanisme, per Valentí Almirall