Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/39

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


recentment no s'ha complert. Vet-aquí l'ambició del poder central eclesiàstic: procurar la major vida i força possible en tots els membres del cos. Vet-aquí la tendancia del cessarisme o jacobinisme polític: confiscar la llibertat dels altres en son profit.
 La sabiduría de l'Iglesia, doncs, assistida sempre per l'Esperit de Déu, sab interessar el cor de l'home, i amb finíssima penetració es val de tots els elements que poden influir sobre d'ell tant en lo més íntim de la vida religiosa, en lo més elevat dels sentiments, com en els adminícols externs, auxiliars, no obstant, poderosos de sa feconda acció. A l'home l'interessa l'home en general, però d'un modo més eficaç l'home de son país, pot ser consanguini seu, nascut en el mateix vilatge, parlant la seva mateixa llengua i la vida del qual està enllaçada amb els mateixos llocs i objectes que la seva. Les vides dels hèroes de la virtut i de la religió, això és, els sants, tenen per nosaltres un atractiu particular; mes els sants de la nostra terra els amem amb amor de germà, ens gloriem de sa gloria, i els pobles, per posseir llurs òssos, han sostingut plets i fins batalles. Doncs bé; la Santa Mare Iglesia té un santoral per cada bisbat, en el territori que aquest abarca són els sants d'aquell país més honrats, i en la parroquia que ha tingut la sort d'engendrar en Jesucrist a un tal hèroe, sa festa és superior a la del més gran doctor i fundador que venera l'Iglesia universal. El regionalisme resplandeix també en lo que atany a l'administració dels béns temporals de l'Iglesia; cada bisbat se'ls cuida per ell mateix, fins podem dir cada parroquia, fins cada corporació particular existent en ella, salva, no obstant, l'inspecció del Prelat, com a garantía de bon ordre i moralitat.
 Creiem que queda clarament demostrat el regionalisme de l'Iglesia. Aquesta admirable institució de Déu ha realitzat en la terra un regionalisme ecumènic o universal, identificant-se perfectament amb cada país i comarca; si en l'ordre civil vol intentar-se igual forma, és necessari no sols l'estudi de l'Iglesia, sinó sa maternal calor, que és la devoció cristiana, la qual ha fet germinar tantes benèfiques institucions civils a favor del benestar del poble. La regió és el complement de la familia, i aquesta es desvaneix al faltar-li el vincle de la religió.