Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/425

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


noblesa de l'horitzó racional en que's movía l'esperit del nostre il·lustre filosop, sa familiaritat amb els grans talents que ha tingut el món, i una manera de discórrer superior a les circumstancies de temps i lloc que dóna un interès permanent a sa doctrina, essent aquesta d'aquelles a qui es dèu regonèixer una vera potencia educadora de les facultats humanes.
 El llibre príncep entre tots els del Vives, on manifestà l'immens caudal de sos coneixements, sa competencia en totes les disciplines literaries i científiques, i que era home de pit per a empendre l'immensa tasca de restaurar la república de les lletres, és, sens dubte, el llibre De disciplinis. Ja al principi havem expressat nostre judici amb poques paraules i senzillament sobre si el Vives era restaurador o revolucionari; tal volta rès més diríem referent a aquesta materia, a no ésser que sa principal fama, la categoría en que se'l col·loca entre'ls gents qui han il·lustrat al món, és precisament la dels grans crítics, i si bé tots els llibres del Vives són crítics, aquell en que exprofesso, sentant sa càtedra en mig del regne de la ciencia universal, sospesa, judica, aprova o condemna, és el referit llibre De disciplinis; per lo qual sería falta verdadera no dedicar-li algunes paraules tractant-se de l'escriptor més il·lustre eixit de la nostra raça; i un dels qui més influencia han exercit en l'il·lustració europea, no en una època endarrerida o d'ignorancia tenebrosa, sinó en el temps d'una efervescencia desencadenada del pensament, com fou el temps del Renaixement, llevor i principi de l'època moderna amb ses revolucions i heretgíes, amb la persecució i sublimació de l'Iglesia, amb el progrés i les ruines que ha ocasionat en tot el món civilitzat; època que fins avui dura, empenta que és causa encara dels terratrèmols que sovint se senten. Nosaltres no seguirem l'insigne escriptor en la crítica de les ciencies particulars, ni en els projectes per a restaurar-les, contentant-nos amb reproduir alguns de sos pensaments fonamentals. La primera part del llibre l'intitula De causis corruptarum artium. Assenta que l'instrucció és basa de vida civilitzada i de coneixement de Déu. Ell se proposa purificar les Arts, traure-les de les tenebres gentils i portar-les a la llum cristiana, de manera que's vegi que l'engany dels antics escriptors no era causat per vici de l'enginy humà, sinó pel propri i particular; a