Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/424

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


que síen sols els escriptors cristians els qui relaten d'una manera completa els orígens del cristianisme, respon molt categòricament: que és per la mateixa raó que si volem saber bé les coses judaiques acudim als jueus, o les romanes i gregues als romans i grecs. Tracta de la Resurrecció de Jesucrist, de la predestinació humana; i sempre la moderació racional és el distintiu de l'apologista. En els llibres terç i quart, explicant del mahometisme i del judaísme, usa la forma dialogada suposant una conversa entre un cristià i un savi d'aquelles lleis, de manera que sa lectura recorda els diàlegs del Beat Ramón Lull. El quint llibre el destina a tractar De Praestantia doctrinae christianae. Sosté que solament aquesta dóna una noticia excel·lent i sens titlla de la Divinitat, que'ls altres llegisladors i filosops són insostenibles, que dels mateixos prínceps de la filosofía rectament s'ha dit: Aristotelis doctrinam facere impios, Platonis vero superstitiosos et daemoniacos. Que Crist és ver sol que il·lumina ambdós hemisferis, això és, l'Iglesia i fins ademés totes les sectes, puix totes les doctrines humanes han experimentat sa influencia; la doctrina de Crist antiquà totes les anteriors, de manera que'l llenguatge comú per savis antics entén els anteriors a sa benaventurada vinguda; que gracies a Ell la poesía i la filosofía s'han purificat i engrandit; que fixà i il·luminà les nocions trascendentals, que essent abans incertes i variables entre'ls savis, avui són comunes i fixes entre'l mateix vulgo; que, com professa la nostra religió, el principi de que'l ver no és contrari al ver, admet i ama i protegeix totes les ciencies i arts, cosa que no fan les sectes, puix desde les antigues a les modernes, totes han perseguit alguna ciencia. Respecte de les ventatges socials del cristianisme, observa que aglutina els temperaments més oposats en uns mateixos principis i sentiments; que, mitjançant la caritat, aniquila l'antagonisme que ix de l'oposició entre'l teu i el meu; que és el sol que, allunyant amb sos resplandors les tenebres, ha restablert l'integritat de la naturalesa humana, conduint al nostre llinatge a la consecució d'un internacionalisme o humanisme abans desconegut, que sens menysprear la petita patria on som nats, encén en el pit un foc que estén l'amor per tota l'humanitat.
 Aquest reduit extracte farà entendre al lector la vastitat i