Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/423

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


que'ls veiem obliquament quan cauen sobre les coses: així contemplem Déu en sos efectes. Molt oportunament comença per tractar de l'home i de sa fí i de ses tres vides uterina, mundana i celestial; fent notar el desenrotllament successiu del nostre sér en cada una d'elles. Passa després a tractar de còm Déu és autor i governador de tot lo criat, recordant, com ja observà Sant Tomàs, que la filosofía començà molt grollerament per ésser materialista, i que amb el treball i progrés de l'humana intel·ligencia, se feu espiritualista. Combat l'eternitat del món no sols amb arguments metafísics, sinó ademés per lo moderna que és la civilització, per la present existencia de la llengua hebraica que ell creu ésser per sa estructura (similis linguae puerorum) la de l'infancia del món; impugna els geòlegs de son temps qui atribuíen a la terra una extremada antiguitat, recorda l'inseguretat dels fonaments dels qui volen calcular l'edat del món, puix la mateixa civilització no pot servir de basa, quan veiem l'estat dels pobles del nou món que s'acaba de descobrir, que és la que teníen tots els pobles tres mil anys enrera; de manera que científicament, a son parer, és impossible determinar l'antiguitat de l'humà llinatge. Tracta de si són habitats els planetes, i creu que sí en virtut del principi de finalitat, i conceptúa que'ls habitants han d'ésser de condició superior a la dels homes, per la major excel·lencia dels llocs que per habitació se'ls ha donat. Tracta també de l'immortalitat de l'ànima, de la fí de l'home, de la multitut dels esperits i del pecat d'uns i altres. Al parlar dels esperits bons i mals, llueix sa erudició clàssica justificant l'existencia dels mateixos amb passatges dels antics escriptors, assentant el fet evident del domini diabòlic en els pobles, així de l'antiguitat com moderns, qui no han obtingut la regeneració de Crist. Tot el primer llibre es pot dir que és un tractat de homine enriquit amb la sabiduría grega i romana. El llibre segón té per principal objecte Jesucrist. Explica l'existencia de la magia en l'antiguitat, introduida pel dimoni amb un cert culte inspirat per ell mateix, essent regoneguda entre altres per les Lleis de les dotze taules. S'ocupa de les Escriptures qui vaticinaren la vinguda i encarnació de Crist. Al·lega el testimoni de Josefo referent al Salvador; prova la divinitat d'aquest; cita els testimonis de Plinius, Tacitus i altres sobre'ls cristians; i als qui diuen còm és