Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/242

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


home enganya si mateix com cuyda entendre les coses impossibles a esser enteses, car cuydant aquelles entendre, esta empatxat que no pot entendre aquelles que son enteniment poria entendre…
 »Vos, Senyor, avets donat enteniment a home per tal que hom lo seguesca e obeesca, e per asso sommet a subjugacio de mon enteniment e vull esser son sotsmes e son catiu per obeyr tot so que ell me mania e asso fas yo, Senyor, per tal que ell mania a esser lloador, e servidor de son Senyor e de son Creador.»
 Després d'aquestes reflexions sobre la naturalesa de l'enteniment humà, no desplaurà llegir els següents troços, que donen més llum sobre'l sentit de la llibertat verdadera i de l'esperit científic del poble català, en aquell sigle XIII, que tota una disertació. Són de la Distinció XXIX i tracten de lo que'n diríem ara controversia religiosa i ell anomena sputacio de fe:
 «Com home savi s'esputa ab home errat ignorant veritat, en lo comensament deu guardar si es home entenent o home que haja gros enteniment, on si'l veu que sia home de gros enteniment e que no sia home sobtil, molt mil lo pora trer de son error ab autoritats e ab miracles de sants que no fara ab raons, ni ab arguments naturals, car home de gros enginy pus prop es de fe que de rao… E com home sobtil s'esputa ab altre home sobtil si'l vol trer de son error y endur a veritat conve que s'esput ab ell per raons silogicials naturals, en les coses sensuals e en les coses entelectuals, car molt mils enduu hom a home sobtil a veritat per raons que per fe, ni per autoritats, car l'enteniment com es pus agut e pus sobtil es pus apellat a entendre.»
 Després d'aquest homenatge a la naturalesa racional de l'home, llegeixi's la següent profundíssima observació contra'l tolerantisme religiós, principi encarnat en la nostra lleugeríssima societat, i que'l gloriós màrtir desfà amb el següent cop de maça:
 «Honrat Senyor, aquella lig que dona significat e demostració que null poble no's pot salvar sino creu en la veritat que aquella significa en si matexa es vera; car impossible cosa es que hom pusca venir a vos que sots veritat, creent en vos fal-