Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/241

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 La demostració del límit de l'enteniment humà és impossible fer-la més concluient de lo que la fa aquest singular racionalista:
 «... Enteniment, senyor, tant es cosa poca e mesquina que com enten una cosa, de sa virtut no usa en un temps en totes creatures, car totes les creatures no caben en aquella ora en l'enteniment…, asso esdeve per la multitut de les creatures e per lur diversitat, e per la poquea del enteniment, on per asso com l'enteniment enten alguna cosa qualque sia, en aquell punt e en aquell temps ignora e menys conex totes les altres coses, e per asso enteniment d'home es mes ignorable que entenen per defalliment de la actualitat… [1]

 »Senyor Deu, infinit e eternal e tot acabat en tots bens. Com l'enteniment huma sia fenit e comensat… no es poderos d'entendre ni de saber tot vos… car tota la vostra totalitat infinida no poria caber en cosa finida, e per aquesta manera confessam e otorgam que enteniment, que es creatura, no pot entendre tota la totalitat de son Creador… e com null enteniment no pusca entendre tota la totalitat de una creatura qualque sia, ¿dons qual enteniment, Senyor, poria entendre tota la totalitat de son Creador?… l'enteniment no pot be entendre ni saber encontinent tro que ab espay e ab deliberacio… en axi com los hulls corporals per sobre acostament del cors tocant a ells perden la ocasio de veer, en axi l'enteniment es soptat per sa accio e per sa actualitat en entendre… Es natura de enteniment huma que no poden caber en ell per inteligencia aquelles coses que son majors d'ell, on… esdeve, Senyor, que vos que sots major que l'enteniment no podets tot caber en nostre enteniment… Axis com lo pescador ab un pex pren altre pex, en axi enteniment d'home pren e aperceb los uns significats per los altres en so que les unes coses entén per les altres… Com enteniment d'home vol entendre aquelles coses que son fora los termens de sa virtut e de sa entelectuytat a dons comensa a ignorar; mas com vol entendre aquelles coses que son dins los termens de sa inteligencia a dons comensa a entendre. Molt

  1. Aquest admirable pensament guarda perfecte paral·lelisme amb el concepte d'Aristòtil i Sant Tomàs, de la suma actualitat de l'acte pur, o sía, de Déu.