Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/240

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


que rao, per so que pus alt ateny que rao. E en axi com lo foch a natura e proprietat d'esser lo pus alt element, en axi fe a natura d'esser pus alt que rao, car rao es composta en home actualment de sensualitat e de entellectuytat, mas fe no's compon, ans es cosa simpla estant part (ultra) los estrems de entellectuytats enteses… per tot asso no roman que rao no atenya e no bast a entendre si la fe es vera o falsa, car… segons la disposició e la ordinacio de la vostra obra demostra rao qual fe es vera e qual es falsa… En axi com rao ennoblex la fe que es vera, com demostra veritat d'ella, en axi la ennoblex com demostra la fe que es falsa esser falsa, car revelar falsetat es demostrament de veritat… Rao fa venir fe de potencia en actu, adons com demostra raonablement que hom deu aver fe en aquell articles, als quals rao no pot atenyer a entendre. E en axi com rao encatena e empresona l'enteniment huma dintre los termes en los quals es termenat, per so car no a ab quals pusca examplar ni estendre, en axi, Senyor, vostra fe afranqueix e engraneix al home son enteniment, car no'l constreny dins los termes on rao lo termena… A Vos, Senyor, sia gloria e honor per tots temps, car per so avets vos volgut que la ley dels cristians sia vera per meritoria fe e per raonable demostració, pus que nenguna de les altres ligs descordants e contrarians a la veritat que es en la vostra excelent essencia divina.»
 Vegi ara en Canalejas, si el Beat Ramón Lull se proposà fer un compost de les lleis judaica i mahometana, amb la nostra Santa Llei cristiana, i judiquin també els qui el voldríen col·locar entre'ls hèroes del lliure pensament, l'idea equivocadíssima que tenen d'aquest gran doctor catòlic. Però encara vindràn altres proves del sentiment lulià, exquisidament catòlic sempre, si bé no en totes ocasions degudament expressat.
 Amb claredat i concisió admirables descriu la naturalesa de les facultats intel·lectuals de l'home, començant per la memòria: «Molt es, Senyor, virtuosa cosa memoria en homens, car memoria es comensament de saviea y de sciencia, car per membrar multiplica home en son saber… Y com home sia termenat dins breus termes e home no pusca aver en present les coses passades, per asso es donada memoria al home que posseesca les coses passades, membrant l'estament e la qualitat en la qual son estades.»